Avinguda Diagonal
Eix vertebrador de la nova Barcelona
L’avinguda Diagonal ha evolucionat juntament amb la transformació de la ciutat fins a arribar a travessar-la de punta a punta. Des de la urbanització inicial de la seva part central, la Diagonal s’ha prolongat progressivament d’acord als canvis que experimentava Barcelona i és, avui dia, una gran avinguda que vertebra tota l’urbs.
Barcelona Bus Turístic, a l’app Hola Barcelona
La teva app per visitar la ciutat amb el Barcelona Bus Turístic: rutes, parades i llocs més emblemàtics. També hi portaràs els teus bitllets còmodament!
La història de la Diagonal
L'Avinguda Diagonal és una de les principals artèries que Ildefons Cerdà va idear per al nou Eixample barceloní. Durant els seus gairebé 11 quilòmetres, travessa de punta a punta la ciutat en sentit sud-oest/nord-est i creua altres vies importants com el Passeig de Gràcia, el Passeig Sant Joan o la Gran Via de les Corts Catalanes.
Quan es va començar a construir l’any 1884, l’avinguda Diagonal només connectava el carrer Pau Claris amb el Passeig de Gràcia. El seu dilatat procés d’urbanització ha reflectit les transformacions de Barcelona i, alhora, ha estat testimoni de l’evolució de la ciutat.
Durant les seves primeres dècades de vida, arquitectes de renom com Puig i Cadafalch hi projectaren obres com la Casa de les Punxes, Can Serra, a la confluència amb la Rambla Catalunya, o el Palau Baró de Quadras, que va canviar l’orientació de la seva entrada principal del carrer Rosselló a l’avinguda Diagonal, que començava a erigir-se en eix important de la nova Barcelona. D’aquesta primera època és també la Casa Pérez-Samanillo i la cases casa Sayrach.
Pels volts del 1920, a la banda del Besòs s’havien projectat alguns edificis interessants com ara la Casa Planells, de Josep Maria Jujol, mentre que a l’altre extrem, la Diagonal arribava ja fins a Les Corts, a l’alçada del Turó Park. Però el següent gran impuls que va rebre l’avinguda va arribar amb la construcció del Palau Reial, moment que va aprofitar l’arquitecte Francesc de Paula Nebot per a perllongar la Diagonal i canviar la seva fesomia a partir de la Plaça Francesc Macià. Així, des d’aquest punt, l’avinguda Diagonal passa a tenir 84 m fins al carrer d’Entença i 92 m fins a la plaça Maria Cristina. Tot i així, l’últim tram que es correspon amb la nova Zona Universitària no va ser construït fins als anys 50.
A l’altre extrem de l’avinguda, el gran creixement es va produir arran de l’impuls olímpic, que va fer de la plaça de les Glòries una nova àrea central de la ciutat. Amb l’aprovació del Pla 22@ per transformar el barri del Poblenou i posteriorment, la creació del Parc del Fòrum, la Diagonal es va perllongar fins a gairebé tocar el mar.
Així, la història de la Diagonal és un reflex del creixement d’una ciutat que té en aquesta avinguda un autèntic eix vertebrador que connecta barris molt diferents.
Com arribar a la Diagonal?
Podeu passejar per la Diagonal tant amb la Ruta Blava del Barcelona Bus Turístic com amb la Vermella, baixant a la parada Diagonal - Francesc Macià o a la de Passeig de Gràcia – La Pedrera.
Per als més curiosos
- Sabies que: La Diagonal és l’únic carrer de Barcelona que està numerat de nord a sud.
- Consell del barceloní: La Diagonal es pot recórrer de punta a punta en bicicleta. És una de les passejades més agradables que es poden fer per la ciutat, perquè està totalment senyalitzada amb carril bici.
