Passeig de Gràcia
L’avinguda de l’art i el refinament barceloní
Aparador de la burgesia catalana des de finals del segle XIX, tot en aquesta avinguda és art: els edificis modernistes, els bancs, els fanals i fins i tot el terra. El passeig de Gràcia, artèria principal de l’Eixample barceloní que comunicava l’antiga ciutat emmurallada amb el poble de Gràcia, és avui una gran passarel·la on s’exhibeixen construccions modernistes úniques i botigues de luxe.
Barcelona Bus Turístic, a l’app Hola Barcelona
La teva app per visitar la ciutat amb el Barcelona Bus Turístic: rutes, parades i llocs més emblemàtics. També hi portaràs els teus bitllets còmodament!
¿Per què visitar el passeig de Gràcia?
El passeig de Gràcia era el camí que unia la Barcelona medieval de les muralles amb la vila de Gràcia, avui un barri de la ciutat. El primer projecte d’urbanització va ser dut a terme pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, que l’any 1827 va inaugurar un passeig de 42 metres d’amplada i que de seguida va esdevenir el lloc favorit de l’aristocràcia.
El passeig de Gràcia va veure incrementat el seu protagonisme quan es va convertir en l’eix central del nou Eixample projectat per Ildefons Cerdà entre els anys 1860-1890. Es van ampliar les voreres i al seu entorn es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. Per la seva centralitat i amplada, el passeig va adquirir un gran valor comercial que va atreure la burgesia i va provocar que les cases amb jardí es substituïssin progressivament per edificis de pisos.
És durant aquests anys, entre 1900 i 1914, que el passeig de Gràcia es converteix en aparador de l’arquitectura modernista, amb joies de Gaudí com La Pedrera i la Casa Batlló, ambdues Patrimoni de la Humanitat, veritables obres d’art com la Casa Lleó i Morera, de Domènech i Muntaner, o edificis modernistes amb influències del gòtic català, com la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. A més, l’any 1906, el Passeig de Gràcia va incorporar els impressionants bancs-fanals de trencadís i ferro forjat, dissenyats per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí.
Però no només els edificis, els bancs i els fanals enlluernen el visitant. L’any 1974, aprofitant la modificació del passeig amb motiu de la construcció d’un aparcament soterrani, es van pavimentar les voreres amb panots hexagonals inspirades en la que va fer Gaudí per a les cuines de la Pedrera. Es tracta d’un paviment hidràulic que l’arquitecte va dissenyar originàriament per a la Casa Batlló, però que va acabar cobrint el terra de les cuines dels apartaments de La Pedrera i que avui dia dibuixa un fons marí sota els peus del caminant al passeig de Gràcia. En cada conjunt de 6 lloses trobareu un pop, un cargol marí i una estrella de mar.
Actualment, el valor patrimonial i arquitectònic del Passeig de Gràcia es combina amb les botigues més prestigioses de Barcelona.
Com arribar al passeig de Gràcia?
Podeu visitar el passeig de Gràcia tant amb la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic com amb la Ruta Blava. Les parades Passeig de Gràcia – La Pedrera i Casa Batlló – Fundació Antoni Tàpies us deixaran en diferents punts del passeig, mentre que des de la plaça de Catalunya origen i final de les rutes del Barcelona Bus Turístic, podreu passejar per tota l’avinguda fins a arribar a la Diagonal.
Per als més curiosos
- Sabies que: Els fanals dissenyats per Pere Falqués i Urpí, els primers elèctrics de la ciutat, van ser rebutjats per alguns sectors de la població per als quals aquelles formes qualificades “d’horribles” i “delirants” van significar un canvi massa dràstic. A més, un grup de notables intel·lectuals noucentistes molt influents en la societat catalana de llavors, van encetar una campanya de pressió en favor del classicisme estricte com a estil de construcció i ornamentació.
- Consell del barceloní: A meitat del Passeig trobareu unes galeries comercials molt populars a la ciutat. Es tracta del Bulevard Rosa, inaugurades als anys 80, que varen rebre el nom del Saló Rosa, un cafè-saló de te que es va mantenir com el centre social de l’aristocràcia des de 1932 fins 1974.
- Imprescindible per: Fer una passejada per un dels carrers més elegants de la Barcelona modernista i de l’actualitat.