El barri del Poblenou

El barri del Poblenou té els seus orígens al nucli habitat de San Martí de Provençals i en una zona d’aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs que han donat nom a carrers com el de Llacuna o Joncar. L’abundància d’aigua, les grans extensions i el baix preu de la terra van afavorir que, durant el segle XVII i XVIII, s’instal·lessin prats d’indianes, on es bullien, blanquejaven i s’assecaven els teixits. A mitjans del segle XIX van proliferar els vapors, transformats posteriorment en indústries amb electricitat. Al final del segle XIX, el Poblenou era el territori amb més concentració industrial i es coneixia com el “Manchester català”.

El barri, que s’estén des de l’extrem dret de la Diagonal fins al mar, es va anar consolidant durant el segle XX com a zona obrera i industrial, però també residencial, amb un important augment demogràfic. A partir dels anys 60 es va produir un intens procés de desindustrialització que va comportar l’abandonament de diverses fàbriques i el consegüent alliberament de grans solars que es van recuperar per a diferents usos, com lofts, estudis, tallers, magatzems o seus d’entitats diverses, que convivien amb habitatges construïts durant el segle XIX i XX i que s’articulaven al voltant del nucli central del barri, la Rambla del Poblenou.

Amb els Jocs Olímpics de 1992 es va iniciar la gran transformació del barri. On abans hi havia vies del tren, es varen aixecar la Vila Olímpica i el Port Olímpic i es va regenerar el front marítim. Posteriorment, al començament del segle XXI, l’Ajuntament va posar en marxa el projecte 22@, un ambiciós pla de transformació urbanística amb l’objectiu de convertir 200 hectàrees de sòl industrial en un districte innovador de concentració estratègica d’activitats de la societat del coneixement.

Així, durant els primers anys del segle XXI el barri es va remodelar amb la construcció d’edificis moderns, com la Torre Glòries o el Museu del Disseny de Barcelona i la rehabilitació d’altres per a donar-los nous usos, com és el cas de la fàbrica que acull el nucli artístic de Palo Alto. De fet, en els últims anys, el barri ha evolucionat cap al vessant creatiu, amb l’aparició de tallers, galeries alternatives, productores audiovisuals, sales de concerts, estudis d'arquitectura, companyies de dansa, agències de publicitat, botigues de mobles, "showrooms", associacions artístiques, hotels de disseny, start-ups, escoles creatives... i s’ha configurat com el nou districte de les arts i de la cultura alternativa de Barcelona.

En l’actualitat, el Poblenou ofereix la possibilitat de gaudir de platges, museus, restaurants, de passejar per la rambla, de contemplar l'aspecte esplèndid que ofereixen algunes fàbriques restaurades i fins i tot de gaudir de l’art funerari al seu cementiri, el més antic de Barcelona, on hi ha enterrats barcelonins il·lustres.

Com arribar al barri del Poblenou?

Des de la parada Glòries de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic, podeu arribar al barri si camineu en direcció a l’est.

Per als més curiosos

• Sabies que: A la fi dels 80 i principis dels 90, Poblenou va ser el bressol del grafit barceloní, i encara avui els edificis i fàbriques abandonades són el llenç perfecte per als artistes de l’esprai.
• Consell del barceloní: El Poblenou és un barri per a descobrir sense pressa. Passejant pels seus carrers, trobareu cafès que es serveixen en una furgoneta, un centre de dansa aèria, botigues especialitzades en disseny escandinau dels anys 60, tallers d’artistes, bars de cervesa artesana i restaurants amb molta personalitat.
• Imprescindible per: Conèixer la part més "trendy" de Barcelona, on bullen les noves idees.