Palau del Marquès d'Alella - Jardí de la finca Muñoz Ramonet | Hop on Hop off Barcelona

15/12: a causa del partit del FC Barcelona a l’Estadi Olímpic, la Ruta Vermella no donarà servei a la zona de la plaça d’Espanya i Montjuïc a partir de les 16 h.

  • Inici
  • Palau del Marquès d'Alella - Jardí de la finca Muñoz Ramonet

Palau del Marquès d'Alella - Jardí de la finca Muñoz Ramonet

El palau i els jardins del fundador d’un imperi cotoner

Hola Barcelona, your travel solution

Un palau noucentista d’Enric Sagnier envoltat d’uns jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier van ser objecte de disputa durant 15 anys. El palau del Marquès d’Alella, residència de l’empresari Julio Muñoz Ramonet formen un conjunt arquitectònic que ens trasllada a l’esplendor del primer quart del segle XX.

Barcelona Bus Turístic, a l’app Hola Barcelona

La teva app per visitar la ciutat amb el Barcelona Bus Turístic: rutes, parades i llocs més emblemàtics. També hi portaràs els teus bitllets còmodament!

app Hola Barcelona

Per què visitar el Palau del Marquès d’Alella i els jardins Muñoz Ramonet?

La finca de Can Fabra va pertànyer a Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, que va ser alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923. Entre 1912 i 1914, l’arquitecte Enric Sagnier, autor del Temple Expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo i de l’edifici del Museu del Modernisme Català, entre d’altres, va construir la casa principal, un edifici noucentista de planta rectangular amb quatre pisos, dues torres i una lògia d’arcs de mig punt a l’entrada. La façana principal destaca per la seva decoració de volutes i mènsules de pedra tallada, mentre que els coronaments de les torres són d'inspiració plateresca.

El disseny del jardí, que es va projectar l’any 1916, va ser encarregat al paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, introductor a Espanya de l'anomenat “jardí mediterrani” i artífex a la ciutat comtal dels jardins de Laribal i Miramar, a Montjuïc. El projecte original tenia com a element principal un estany rectangular amb un brollador d'aigua envoltat de rosers i pèrgoles en forma d'U. El jardí, de 4.123 m², tenia una estructura de terrasses amb escales per accedir als diferents nivells.

Després de la Guerra Civil Espanyola, l’any 1945, l’empresari que controlava els contingents d’importació del cotó, Julio Muñoz Ramonet, va adquirir la finca juntament amb el seu germà Álvaro i, entre 1956 i 1957, es va encarregar una remodelació del jardí al paisatgista Joan Mirambell i Ferràn, qui en va canviar l’estructura i l’orientació, va desplaçar la pèrgola i va substituir la platabanda de flors de la zona lateral de la torre per una piscina.

A la seva mort l’any 1991, Muñoz Ramonet va llegar la totalitat de la seva finca, formada per l'edifici principal, els jardins, l'immoble annex on vivia la seva mare i la col·lecció d'art de l’interior del palau, que incloïa mobles, joies i pintures de Goya i El Greco, a l'Ajuntament de Barcelona, però el llegat va quedar paralitzat per la impugnació de les seves filles, en un llarg litigi que va durar 15 anys. Finalment, després de reconèixer-se judicialment la propietat municipal, el jardí es va restaurar i va ser obert al públic el 2016.

 

Com arribar al Palau del Marquès d’Alella?

Des de la parada Diagonal – Francesc Macià tant de la Ruta Blava com de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic, arribareu al palau si seguiu pel carrer Muntaner en direcció muntanya.

 

Per als més curiosos

  • Sabies que: Muñoz Ramonet va ser un home tan poderós, que es deia que “després de Déu, manava Muñoz”. Va morir el 1991 deixant la casa i tota la valuosíssima col·lecció d'art a la ciutat de Barcelona, però les filles van ocultar el testament. El 1994, l’Ajuntament va rebre una carta del pintor alemany Bernd Walter qui, en venjança per no haver cobrat un préstec de l’empresari, va descobrir el frau.
  • Consell del barceloní: Si voleu veritable tranquil·litat i esteu per la zona, entreu als jardins. Com que van ser ideats per un ús residencial, no són tan grans com altres parcs, el que evita que s’omplin de corredors, ciclistes o jocs de pilota.
  • Imprescindible per: Comprovar com era la vida de l’alta burgesia del segle XX.