La Pedrera

L’any 1906 l’empresari Pere Milà i Camps va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí, a qui va donar plena llibertat pel que fa al disseny. Fruit de la imaginació i el pragmatisme de l’arquitecte en va sorgir una obra estèticament impressionant i arquitectònicament prodigiosa. No només compta amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici, sinó que la façana –totalment de pedra– és autoportant i tampoc no ha de suportar càrregues de les plantes. A més, Gaudí hi va construir un garatge soterrat, un element molt innovador a l’època.

El que més crida l’atenció del visitant és, sens dubte, la façana de l’edifici que simula el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que són en realitat els balcons i que van ser dissenyades en gran part per Josep Maria Jujol. Les agosarades formes ondulants de la façana no respectaven cap norma d'estil convencional, motiu pel qual la Casa Milà va rebre moltes crítiques i va ser batejada despectivament com La Pedrera, nom popular pel qual és coneguda fins avui.

Si visiteu l’interior de La Pedrera, en primer lloc, accedireu a la planta principal, on van tenir la residència els senyors Milà. Actualment acull un gran espai d’exposicions. A continuació podreu visitar un pis amb una recreació d'un habitatge de principis del segle XX que us aproparà a l'estil de vida d'una família burgesa, amb el mobiliari, equipaments domèstics de l'època i els elements ornamentals dissenyats per Gaudí.

No us podeu deixar perdre les golfes, de 800 m2, que Gaudí va concebre de forma independent a la resta de l’edifici. Antigament hi havia els safareigs i actuava com a regulador tèrmic, aïllant l’edifici de temperatures extremes. Es tracta d’una estança diàfana formada per 270 arcs catenaris de diverses alçàries, que sostenen el terrat. Aquesta tècnica de construcció, anomenada volta catalana, va ser molt utilitzada a l’època i, fins i tot, va ser exportada als Estats Units per l’arquitecte valencià Rafael Guastavino, qui la va aplicar en diverses obres com la Central Station de Nova York.

L’any 1953 aquesta darrera planta de La Pedrera va ser remodelada per l’arquitecte Francisco Barba Corsini, qui va crear tretze apartaments de lloguer, d’estètica moderna i allunyats del projecte gaudinià. Quan l’edifici va ser adquirit, el 1996, per la Caixa Catalunya, se li va retornar el seu aspecte original, i actualment acull "l’Espai Gaudí", una exposició sobre la vida i obra de l’arquitecte.

El terrat, un dels elements més espectaculars, també es pot visitar. Es tracta d’una coberta insòlita i carregada de força artística que no té res a veure amb l’arquitectura del temps de Gaudí. De perfil sinuós, seguint la forma i ritme de la façana principal se situen els diferents elements: badalots o caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies. De formes dinàmiques i simbòliques de lliure interpretació, es corresponen amb una funció utilitària preconcebuda. Aquests elements són tractats amb trencadís de ceràmica, pedra, marbre i vidre.

Com arribar a La Pedrera?

La Pedrera es troba a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer Provença. La parada Passeig de Gràcia – La Pedrera de les Rutes Vermella i Blava del Barcelona Bus Turístic us deixa davant mateix de l’edifici.

Per als més curiosos

• Sabies que: En realitat no es tracta d’un edifici sinó de dos blocs independents de sis plantes d'altura, units només per la seva banda inferior i articulats al voltant de dos patis interiors, un de circular i un d'oval. La façana és la que dóna unitat a les dues construccions i és una de les majors fites de Gaudí.
• Consell del barceloní: La Pedrera ofereix diferents tipus de visites: de dia, de nit, enfocades en l’obra de Gaudí... i les nits d’estiu organitza concerts de jazz i altres gèneres al seu terrat. Us recomanem que consulteu la seva programació.
• Imprescindible per: Comprendre el modernisme i l’obra de Gaudí, i per despertar els sentits i deixar volar la imaginació.