Amb motiu de la Festa de la Bicicleta del diumenge 15 d’abril, el Barcelona Bus Turístic prestarà servei a partir de les 10 hores.

  • Inici
  • Plaça d'Urquinaona - Plaça de Catalunya - Plaça de la Universitat- Pelai i les Rondes

Plaça d'Urquinaona - Plaça de Catalunya - Plaça de la Universitat- Pelai i les Rondes

Punt d’unió entre la Ciutat Vella i l’Eixample

El centre neuràlgic i de transports de Barcelona està format per 3 places i un conjunt de rondes que separen la Ciutat Vella de l’Eixample. Les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i una part de la Ronda Sant Pere segueixen el traçat de la muralla medieval de Barcelona i serveixen com a línia de demarcació del districte de Ciutat Vella.

Què és aquest conjunt de places i rondes?

El conjunt de rondes que uneixen la Plaça Catalunya, la Plaça Universitat i la Plaça Urquinaona, i que arriba, per una banda fins al Paral·lel i per l’altra, fins al Passeig Lluís Companys, seguint el perímetre de les antigues muralles i separant barris d’estructura ben diferent.

La Plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona i constitueix el nexe entre el nucli antic de l’urbs i l'Eixample. De la Plaça Catalunya parteixen algunes de les vies principals de la ciutat, com La Rambla, el Passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya i als seus voltants i soterrani es concentren diverses línies de metro, ferrocarril i autobusos.

Després de l’enderrocament de les muralles el 1858 es va decidir urbanitzar la gran esplanada que quedava entre la Ciutat Vella i el que havia d’ésser el nou Eixample. La Plaça Catalunya es va construir en dues etapes: una que va començar el 1902 i una segona que es va dur a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Entre les escultures que podeu trobar a la plaça, destaquen "La Deessa", de Josep Clarà, "El Pastor" de Pau Gargallo i el monument a Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, obra de Josep Maria Subirachs.

A tocar de la Plaça Catalunya, al que era la porta de Jonqueres de l’antiga muralla medieval, es troba la Plaça d’Urquinaona, anomenada en honor al qui va ser bisbe de Barcelona entre els anys 1878 i 1883. A l’àrea enjardinada central, podeu contemplar la Font del Noi dels Càntirs, obra de l’any 1912 de l’escultor Josep Campeny i Santamaria. A la Plaça Urquinaona hi conflueixen la Via Laietana, que arriba fins al passeig de Colom i funciona com a línia divisòria entre el Barri Gòtic i El Born, i la Ronda Sant Pere, que segueix el traçat de l’antiga muralla i arriba fins a l’Arc de Triomf, punt d’inici del Passeig Lluís Companys.

De l’altra banda de Plaça Catalunya surt la Ronda Universitat que desemboca en la Plaça Universitat, ubicada a la que va ser la Porta de Tallers de l’antiga muralla. A la part de muntanya, es troba l’edifici neogòtic de la Universitat, d’Elies Rogent i Amat, mentre que la vessant de mar marca el límit entre l’Eixample i el barri del Raval.  

A la Plaça Universitat comença també la Ronda Sant Antoni, que rep el nom de l’antic convent de Sant Antoni i és una altra de les vies que ressegueixen el camí de la muralla medieval i que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample, en aquest cas el barri de Sant Antoni. La Ronda Sant Antoni desemboca en la de Sant Pau, construïda sobre la muralla de 1389 i batejada en record d’un portal del mateix nom. La Ronda Sant Pau, que connecta amb el Paral·lel i Poble Sec, serveix com a eix divisori entre els barris de Sant Antoni i el Raval.

 

Com arribar a Plaça Catalunya?

La Plaça Catalunya és l’origen i final tant de la Ruta Blava com de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic. A més, la Plaça Catalunya també és el punt de sortida de les excursions del Catalunya Bus Turístic.  

 

Per als més curiosos

  • Sabies que: La Plaça Catalunya havia estat el centre econòmic de Barcelona: hi havia ni més ni menys que set bancs. En l’actualitat només queda el Banc d’Espanya, a la cantonada amb l’avinguda Portal de l’Àngel. La resta s’han convertit en hotels, botigues de moda o grans superfícies.
  • Consell del barceloní: Per molt típic que sigui entre turistes i forasters, el Cafè Zurich segueix sent el punt de trobada per a molts barcelonins. El cafè, que té una de les terrasses més privilegiades de la ciutat, es va inaugurar el 1862 i és un dels més antics de Barcelona.
  • Imprescindible per: trepitjar el centre neuràlgic de la ciutat. És gairebé impossible visitar Barcelona i no passar per alguna d’aquestes places i rondes!