Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326, qui va viure al monestir des de la mort del seu espòs, el rei Jaume II fins a la seva pròpia. Entre el claustre i l’església es troba el seu panteó, on la reina apareix vestida amb l’hàbit de monja clarissa.

El conjunt del Museu-Monestir de Pedralbes comprèn l'església i el monestir. L'església de Pedralbes, d’una única nau, té set trams de voltes quatripartites i un absis heptagonal. Els tres darrers trams corresponen al cor, que fins al segle XIX, havia estat separat de la resta de l'església per una paret que es va enderrocar el 1894.

Tanmateix, l’element principal del conjunt és, sens dubte, l’impressionant claustre gòtic, el més gran del món, que té de tres pisos d’altura: els dos inferiors, que són del segle XIV i formen dues galeries amb vint-i-sis columnes a cada costat fetes de pedra nummulítica (pedra calcària amb restes de fòssils) procedent de Girona, i el pis superior es va aixecar posteriorment a manera de golfes. Malauradament, les lloses del terra del claustre estan trencades i esquerdades. La causa cal buscar-la en les tropes franceses de Napoleó, que durant la guerra del francès (1808-1814) van convertir el monestir en un quarter militar i van omplir el claustre de cavalls i de canons. Al pati, trobareu també la recreació d'un jardí medicinal medieval amb una cinquantena de plantes remeieres.

Al voltant del claustre es distribueixen les estances principals del monestir: la sala capitular (del segle XV), l’abadia, la infermeria (del segle XVI), el refectori, el dormidor i les cel·les de dia, una de les quals conté unes meravelloses pintures murals de Ferrer Bassa, un dels artistes més rellevants del gòtic català, i són el primer exponent a la península de la pintura italiana del trecento.

Al monestir també es conserven col·leccions que són un testimoni del dia a dia de les monges o dels objectes que la comunitat adquiria per embellir el conjunt: pintures, ceràmiques, mobles, orfebreria, ornaments litúrgics, teixits, paper i pergamí. Part de les peces formen part de la col·lecció de sor Eulàlia Anzizu, neboda del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell.

Fora del recinte del monestir hi ha l’edifici conegut com el Conventet, que es va construir el 1329 per allotjar la comunitat de frares menors i que va ser reformat el 1919 per Enric Sagnier, qui va incorporar-hi elements romànics procedents de la desapareguda església de Santa Maria de Besalú.

Com arribar al Monestir de Pedralbes?

Si voleu gaudir de l’impressionat claustre del Monestir de Pedralbes, només heu d’agafar la Ruta Blava del Barcelona Bus Turístic i baixar a la parada Monestir de Pedralbes!

Per als més curiosos

• Sabies que: La llegenda explica que el rei Jaume el Just va oferir a la reina construir el monestir a uns terrenys a Valldaura, però ella els rebutjà perquè hi feia molt de fred. Per triar una ubicació, es van deixar uns pernils a assecar en diferents llocs i es va concloure que Pedralbes era el lloc amb un clima més sec. Hi ha qui diu que es deixaven entranyes d’animals i es triava el lloc on trigaven més a podrir-se, ja que era senyal de clima sec i fresc.
• Consell del barceloní: Al Monestir de Pedralbes s’organitzen exposicions detallades sobre diferents aspectes del seu patrimoni, consulteu les exposicions abans d’anar-hi.
• Imprescindible per: Enamorats de l’art gòtic. El claustre del Monestir de Pedralbes és considerat el més gran del món.