La Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la seu de l'arquebisbat de Barcelona i una de les construccions més antigues de la ciutat. La catedral es va començar a construir el 1298 per ordre del rei Jaume II al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica i prèviament una de paleocristiana. El claustre es va acabar el 1448, però la façana, que també es va projectar al segle XV, no es va arribar mai a edificar. No va ser fins al 1887 que l’industrial Manuel Girona es va oferir a sufragar l’obra seguint aquell projecte original. Poc temps després s’hi van afegir les torres i el cimbori (1906-1913), coronat per una imatge de Santa Helena, de qui la família Girona n’era molt devota.

La catedral respon a la planta típica de les esglésies gòtiques, en forma de creu amb tres naus, girola i transsepte. Té nou capelles amb grans vitralls i un fals trifori des d'on es poden veure les claus de volta a una distància d'uns tres metres. La catedral té cinc portes d’accés; la més antiga de les quals, la de Sant Iu, és de 1298 i va ser durant 500 anys l’entrada principal del temple. Són especialment remarcables l’altar de marbre, consagrat el 1337 i sostingut per dos capitells del segle VI de la catedral paleocristiana, i el cor, començat el 1390. El cadirat és un dels conjunts escultòrics més notables del gòtic a Catalunya, i entre 1517 i 1518 Joan de Borgonya hi va pintar els escuts dels cavallers de l’ordre del Toisó d’Or, que es va reunir a Barcelona el 1519 per ordre de l’emperador Carles V.

El claustre és un dels elements més visitats de la catedral. Construït entre els segles XIV i XV, s’hi accedeix des de l’exterior des de dues portes, la de la Pietat i la de Santa Eulàlia, i des de l’interior per una porta romànica, l’origen de la qual es troba possiblement en la catedral anterior. És de planta quadrangular amb un jardí amb palmeres, magnòlies, un taronger i un brollador. Les tretze oques que hi viuen recorden Santa Eulàlia, que tenia tretze anys quan va ser martiritzada.

A la catedral de Barcelona hi ha les tombes, els altars i o les advocacions marianes de més de 140 sants, però els més importants són tres santes, Santa Helena, que es troba al cimbori; Santa Llúcia, a qui està dedicada la capella romànica; i Santa Eulàlia, la co-patrona de Barcelona, la tomba de la qual es troba a la magnífica cripta gòtica. També les 21 campanes de la catedral tenen nom de dona; una d’elles, l’Honorata, va passar a la història perquè va repicar per cridar a la rebel·lió de la ciutadania diverses vegades. La campana va ser malmesa durant un dels bombardejos del setge de 1714; el rei Felip V la va fer fondre com a represàlia per la revolta.

Com arribar a la Catedral de Barcelona?

La parada del Barri Gòtic de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic us deixa a la Via Laietana, justament a l’entrada de l’avinguda de la Catedral!

Per als més curiosos

• Sabies que: La capella del Sant Crist de Lepant acull una figura amb una postura estranya. Es diu que aquest Crist es trobava a bord de la Galera de Joan d’Àustria durant la batalla de Lepant (1571) i que va inclinar el cos per esquivar una bala. Una altra llegenda diu que es va moure per tapar un forat que amenaçava amb enfonsar la nau. Una rèplica de la galera, a escala real, es pot veure al Museu Marítim.
• Consell del barceloní: Des de la capella dels Sants Innocents, al costat de la capella de Sant Iu, es pot accedir als terrats de la catedral, que ofereixen unes vistes úniques del barri gòtic i admirar amb detall les torres i el cimbori.
• Imprescindible per: endinsar-se en les llegendes i la simbologia de la ciutat.